La llegenda de la mesquita de Bibi Khanum

Diu la llegenda que l'esposa més estimada del gran Tamerlà (Amir Timur), Saray Mulk Khanum (Bibi Khanum o Bibi Khanym) descendent directa de Genguis Khan, va ordenar la construcció d'una mesquita, la més gran de totes aquelles que existien a Àsia Central i, fins i tot, la més gran i alta del món en honor del seu marit mentre aquest estava de campanya per l'Índia lluny de la capital del seu imperi, Samarcanda.  

L'any 1399 va començar la seva construcció encarregada als millors arquitectes, mestres d'obres, artesans i ceramistes de tot l'imperi. I ben aviat es va veure que seria la creació més grandiosa de tota Samarcanda. Els treballs avançaven a bon ritme i la jove princesa Bibi Khanum passejava cada dia entre bastides i paletes observant complaguda com el regal que preparava pel seu marit Amir Timur creixia en bellesa i alçada fins a tocar els núvols.

Amb els pas dels mesos es van acabar els quatre minarets de 50 metres d'alçada i el pati central que estava enllosat amb plaques de marbre i de ceràmica i envoltat per un corredor d'arcades amb 400 columnes de marbre blanc coronades per cúpules de gran bellesa. La porta principal superava els 35 metres d'altura i les parets estaven decorades amb acolorits mosaics i rajoles tallades amb destresa i sensibilitat amb colors daurats, blaus, verds, turqueses i marrons càlids. Dins dels edificis els artistes més reconeguts omplien les habitacions amb pintures i ambientacions florals blaves i daurades sobre un fons blanc...

Tanmateix, conforme s'acostava la data que havia de tornar Amir Timur a Samarcanda, semblava que la mesquita no s'acabava i cada dia s'endarreria més la finalització de les obres. Havien passat ja cinc anys i Bibi Khanum enfurismada va anar a demanar comptes d'aquest retard a l'arquitecte en cap. Al trobar-se davant d'ell, aquest es va mostrar enamorat perdudament de la seva bellesa i li va confessar que es negava a completar el treball acordat a menys que li fes un petó.

 Maqueta de l'estat original de la Mesquita de Bibi Khanum (1399-1404)

L'esposa de l'emperador en resposta a aquesta proposició va ordenar al criats que portessin una dotzena d'ous de gallina pintats en diferents colors i li va dir a l'arquitecte: "Mira bé aquests ous. Tots són diferents només per fora, però per dins tots són iguals. T'ofereixo qualsevol dona de l'harem per satisfer la teva passió". Llavors l'arquitecte va demanar que el portessin dos gots, un d'ells amb aigua i l'altre amb vi blanc: "Mira aquests dos gots, princesa meva, tenen el mateix aspecte, però si bec del primer, no té gust a res i si bec del segon, el meu esperit s'omple d'alegria. El mateix passa amb l'amor"

Davant d'aquesta agosserada resposta i després d'alguns dubtes, Bibi Khanum va acceptar de rebre el petó sol·licitat però amb la condició que fos a través d'un tel de seda per evitar el contacte de les dues pells. No obstant això, el petó de l'enamorat arquitecte fou tant apassionat i calent que va cremar la seda i  la dolça pell de la princesa . El petó va quedar imprès en una galta, deixant així rastre de la seva bogeria.

Quan pocs dies després va arribar Amir Timur a Samarcanda, es va sorprendre per la bellesa de la mesquita. Però a l'acostar-se a besar a la seva dona va notar la marca a la galta interrogant al moment a Bibi Khanum que va haver de confessar l'atreviment de l'arquitecte... Immediatament es van desplegar per la mesquita els soldats de l'emperador per tal de trobar i castigar l'arquitecte, però aquest alertat pels sorolls va agafar uns vestits de seda i va començar a pujar per un dels quatre minarets fins arribar a dalt de tot i allà va lligar i desplegar tota aquesta roba com si fos un paracaigudes saltant al buit... el fort vent de l'est el va acollir i com si tingués ales el va portar fora de les muralles de Samarcanda allunyant-lo de l'ira de l'emperador... hi ha algunes veus que fins i tot diuen que va arribar volant a la ciutat iraniana de Mashhad, a més de 1.000 km. de distància...

Com tota bona llegenda té diferents finals, en alguns és Bibi Khanum qui vola per l'aire... i d'altres l'arquitecte va morir per ordre d'Amir Timur... Tanmateix, hi ha uns fets reals que la conformen malgrat molts detalls no siguin exactament tal com ens han arribat amb la rica tradició oral.

Sembla ésser que la mesquita fou encarregada directament per Tamerlà als millors artesans de l'imperi, molts d'ells portats des del Punjab a l'Índia. Gran part de l'obra es va dur a terme en la seva absència i Bibi Khanum va vetllar per la seva construcció, conjuntament amb altres princeps i membres de la cort, però ja en aquella época no era una jove princesa sinò que era una dona gran i malgrat havia un arquitecte en cap no consta cap relació amb la princesa.

Les dimensions espectaculars de la mesquita la van convertir en un dels més bells edificis que mai s'han creat en el món musulmà, malgrat Amir Timur no va tenir en compte el fet que no es pot augmentar indefinidament el volum dels edificis sense tenir en compte les peculiaritats dels materials de construcció locals així com les característiques del terreny. En la seva majoria la mesquita es va esfondrar en un terratrèmol a l'any 1897. A l'actualitat ha estat restaurada parcialment amb la rajola original i encara que avui impressiona per les seves desmesurades dimensions és tan sols una ombra del que va ser com es pot veure comparant les imatges de la maqueta i de l'actualitat...