divendres, 29 de desembre de 2017

Aquestes festes regala "10 rutes per Taixkent"

"10 rutes per Taixkent.Descobrint la mil·lenària ciutatde la Ruta de la Sedai la capital del nou Uzbekistan" ens acosta en les seves 116 pàgines a una gran desconeguda, la capital de l’Uzbekistan,  la millor porta d’entrada a l’Àsia Central.

Taixkent és una mil·lenària ciutat cruïlla de caravanes de la Ruta de la Seda que any rere any es va reconstruint i modernitzant. Entre els seus carrerons i monuments batega el cor de milers de ciutadans d'infinitats d'ètnies, cultures, llengües i religions que conviuen harmònicament donant vida a una ciutat plena d'art, literatura, gastronomia, història i música.

Per primer cop una guia en català dedicada a Taixkent que ens descobrirà deu interessants rutes per conèixer la ciutat i el seu rostre més desconegut i fascinant, a més de presentar-nos la ciutat vella, l’ànima religiosa, la ciutat dels erudits i poetes, els basars de la Ruta de la Seda, la capital d’un imperi, el cor de la revolució o l’essència de la ciutat del segle XXI.

dimarts, 5 de desembre de 2017

Aquestes festes regala Contes de la Ruta de la Seda

"Contes de la Ruta de la Seda" és una selecció ben personal d’aquelles tradicions, contes i llegendes que he conegut durant els anys de viatges per Àsia. Contes que han fet durant segles les delícies d’adults i infants i desperten l’interès per l’espiritualitat, la transcendència, l’aventura i el desconegut. 

Un recull fet seguint els ensenyaments mil·lenaris dels mestres sufís que ens aconsellen: “quan hagis de triar un camí, tria el camí del cor”. I així, des del cor, encisat pels descobriments que amaguen els camins de l’Àsia, he volgut mostrar la bellesa i les tradicions mil·lenàries del Tibet, la Xina i l’Àsia Central.

Les seves pàgines ens portaran a conèixer històries sobre quatre dracs xinesos o sobre fils vermells, a descobrir llegendes com la del sumalak o la dels fills del gran khan de Khivà, a aprendre de la saviesa dels lames budistes o de la ingenuïtat d’algunes àvies tibetanes…

Així que el podeu comprar en aquest enllaç o a les principals llibreries com Altaïr, Casa del Llibre, Guia, Horitzons, Muntanya de Llibres, FNAC, Ulyssus, Fiord, Patagònia, Quera o Corte Inglés. 

I si voleu saber una mica més podeu llegir la ressenya literària dels Contes de la Ruta de la Seda que ha fet Mariló Sanz, a la que vull agrair les seves paraules...


dimecres, 15 de novembre de 2017

El Mul·là Nasreddin i els tres monjos


Una vegada, tres il·lustrats monjos viatjaven per Turquia amb desitjos de disputar amb els homes més savis del país. Van preguntar llavors al sultà a qui podien dirigir-se i aquest els va parlar del Mul·là Nasreddin Hodja. Els monjos van explicar que estaven interessats en trobar-se amb ell ja que cada un tenia una pregunta que fer-li. Llavors el sultà va fer cridar al Mul·là Nasreddin Hodja a palau.

- Deixem que facin les seves preguntes -va dir Nasreddin confiat quan li van explicar la raó de la visita dels monjos.

El primer monjo es va posar dret i va preguntar: - On és el centre de la terra?

- En aquest moment, aquest punt està exactament sota la pota dreta del meu ruc -va respondre Nasreddin amb seguretat-. Si no em creus, mesura la terra i ho comprovaràs.

El primer monjo es va anar i el segon va preguntar: - Quantes estrelles hi ha al cel?

- Tantes com pèls té el meu ruc.

- Com pots provar-ho?

- Si no em creus, compta'ls -va respondre Nasreddin.

- Com puc comptar tots els pèls del ruc ? -va protestar el monjo.

 - Tan fàcil és com que puguis comptar les estrelles del cel.

El segon monjo va fer un pas enrere, confós, i el tercer monjo es va posar dret:

 - Quants cabells tinc a la barba? -va preguntar.

- Tants com té el meu ruc a la cua.

- Com pots provar-ho?

- És fàcil -va contestar Nasreddin amb fermesa-, simplement arrenquem els pèls de la barba i els de la cua del meu ruc un per un i així sabrem el resultat.

Al tercer monjo no li va entusiasmar gaire la idea i també es va retirar, molt impressionat.

Els tres van estar d'acord en què havien estat derrotats... I Nasreddin va sortir de palau caminant a la en direcció al seu ruc que l'esperava distret...

dimecres, 4 d’octubre de 2017

Marco Polo a Samarcanda

- LII – De la gran ciutat de Samarcanda

"Samarcanda és una gran i noble ciutat. Els habitants són cristians i sarraïns, i són vassalls del nebot del Gran Khan, que, no obstant això, no és el seu amic, ja que diverses vegades ha provat la seva enemistat cap a ell. És el veritable amo. Us explicaré un gran miracle que va succeir en aquesta ciutat.

Fa en veritat poc temps que Ciagatai, germà carnal del Gran Khan, es va fer cristià. Era senyor d'aquesta regió i de diverses altres comarques. Quan els cristians de la ciutat de Samarcanda van saber que el seu senyor era cristià, omplint-se d'alegria i van construir en aquesta ciutat una gran església en honor a Sant Joan Baptista.

Van prendre un bell tros de pedra que pertanyia als sarraïns i el van posar com a pilar a una columna que hi havia al mig de l'església i que sostenia la volta de la mateixa. Més va succeir que Ciagatai deixar d'existir, i quan els sarraïns van saber que havia mort, irats per saber aquesta pedra era a l'església cristiana, es van dir que la prendrien per força. El que els era molt fàcil, ja que sobrepujaven quinze vegades en nombre als cristians.

Llavors les persones principals entre els sarraïns van anar a l'església de Sant Joan, van exposar els seus títols davant els cristians i els van exigir la devolució del pilar. Els cristians van replicar que li donarien tot allò que volguessin, però els suplicaven els deixessin aquesta pedra, ja que seria gran llàstima es la traguessin de l'església.

Els sarraïns van replicar que no volien ni or ni tresor, sinó aquesta pedra a totes passades. El comandament i senyoriu pertanyia a aquest nebot del Gran Khan. Aquest va ordenar que d'aquí a dos dies fora retornada la pedra als sarraïns. I quan aquesta ordre va arribar als cristians, van treure foc pels queixals i no van saber què fer ... Però es va produir el miracle que us explicaré:

Quan va arribar la matinada del dia fixat, la columna que descansava sobre el pilar, per voluntat de nostre Senyor Jesucrist es va apartar del pilar i es va elevar en l'aire gairebé a tres pams de terra, i així es va sostenir, com si la pedra hagués estat sota. Des d'aquell dia la columna va quedar suspesa, i així roman encara, el que per tots va ser considerat un gran miracle.

Deixem això per explicar les particularitats d'una província anomenada Yarcan".

El llibre de les meravelles, Marco Polo

dimecres, 6 de setembre de 2017

Les portes tallades de fusta de Gur e Amir i Shahr-i-Zindah



Tant a l'arquitectura clàssica com a la forma de vida més quotidiana dels pobles de l'Uzbekistan té una llarga tradició el treball de la talla de fusta, tan és així la seva gran popularitat que monuments, mausoleus i altres edificis singulars destaquen per importants detalls arquitectònics i estructures com ara columnes, cornises, portes, sostres, reixes.

L'ús a la llar de la talla de fusta incorpora una àmplia gamma d'objectes que van des dels mobles als petits articles per a la llar. Taules, tamborets, cofres, armaris, caixes, grans llits de fusta o bressols han estat treballats des de fa segles per mans expertes. Talles fetes com a faristols per als llibres, estoigs de llapis, portades de llibres, caixes per la tinta, escacs, pintes pel cabell, instruments musicals, segells per dibuixar patrons en la tela, cadires per muntar a cavall o lliteres...



A l'Uzbekistan ja es tenia constància a l'antiguitat i en l'edat mitjana de l'ús de la talla de fusta en la construcció d'edificis de culte civil i públic. No obstant això, la talla en fusta va començar a exercir un paper més destacat en la construcció de monuments arquitectònics  a l'època islàmica essent la característica distintiva dels artesans en el tall de fusta el fet que els mestres (és a dir, els millors talladors de fusta) produïen no només diversos articles i eines de la llar, sinó que també van participar en la creació de columnes tallades de fusta, portes decoratives i altres elements de significació arquitectònica.

Entre les obres mestres de la talla de fusta reconegudes i que han creuat fronteres internacionals, es poden esmentar el cenotafi (tomba honorària buida erigida en memòria de persones que estaven enterrades a un altre lloc) tallat de fusta que es troba al Mausoleu de Sayfiddin Bokharzi a Bukharà i les belles portes esculpides del Mausoleu de Gur e Amir o del conjunt religiós de Shahr-i-Zindah a Samarcanda.



A l'antiga necròpolis de Shahr-i-Zindah els arqueòlegs han trobat un element únic de la relíquia del fris de fusta que data del segle XI i que corroboren que després de diversos segles les artesanies decoratives, incloses la talla de fusta, van arribar a un gran nivell artístic. Així ho confirmen alguns monuments arquitectònics del segle XIV com la volta sepulcral de Kusama ibn Abbas en el complex de Shahr-i-Zindah, decorada amb un luxós panell o la porta del mausoleu Gur e Amir, adornades amb elegants i colpidores talles convertint-se en un exemple més magnífic, fins l'extrem, que experts en altres disciplines artístiques a nivell internacional admirant la seva gràcia i perfecció van donar-li el sobrenom de "Portes de Tamerlà" en reconeixement que durant el regnat d'Amir Timur, els artesans que dominaven la talla de fusta estaven considerats grans artistes i molt ben valorats.



dimarts, 7 de març de 2017

"La canción del nómada" a Samarcanda

Oscar Sánchez és l'autor del llibre "La canción del nómada" on relata el seu viatge en bicicleta per l'Àfrica i l'Àsia, des de Ciutat del Cap i fins a Hanoi, un recorregut que el durà a descobrir mil i un llocs plens de cultura i hospitalitat. En el mes de febrer va estar entrevistat a El Periódico i el titular de l'article fou: "La millor gent la vaig trobar a l'Uzbekistan i a l'Iran". En el següent vídeo podem descobrir entre els minuts 9 i 13 el seu descobriment de Samarcanda...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...