dilluns, 5 de febrer del 2018

El viatge a Àsia Central de Benjamí de Tudela

El navarrès Benjamí de Tudela Navarra (1130-1173) fou un reconegut viatger i escriptor jueu. Fill del rabí Jonàs era un home culte i ben preparat, doncs tenia formació en història, a més de ser coneixedor de l'hebreu, l'arameu, el grec, el llatí, l'àrab i l'eeuskera.

Encara que és difícil determinar les dates exactes de la seva ruta a Orient, hom considera que podria fixar-se l'inici dels seus viatges entre 1159 i 1167 (regnant a Navarra Sancho VI "el Savi") i el seu retorn a 1172-1173 (any 4933 del calendari jueu). Tanmateix, és clar que va ser un viatge que va tenir lloc cents anys abans de Marco Polo.

En total, va visitar cent noranta ciutats d'Europa i Orient, convertint-se en una de les primeres fonts de la demografia jueva. El seu interès es va centrar en els jueus i la seva situació, descrivint personalitats, centres d'estudis, població, formes de vida, dificultats i èxits. També va parlar dels grans esdeveniments polítics i històrics de la seva època.

El seu Llibre de Viatges (Séfer Masaot), publicat en hebreu a Constantinoble en 1543, es basa en les notes i impressions recollides durant el seu llarg periple.

Cal tenir present que les narratives medievals dels pelegrins jueus són una barreja, sovint inextricable, d'observacions directes i tradicions orals. Aquestes viatgers no es plantegen fer història o geografia, sinó que escriuen, o dicten, els seus records de viatges per compartir amb els seus lectors, fidels jueus en gran part, les informacions de l'emigració religiosa o construir un imaginari conjunt amb les seves pròpies comunitats.

És per tant, en gran mesura una profunda literatura religiosa, elaborada i composta per comentaris rabínics de la Bíblia, la Mishna i el Talmud. El món de Benjamí de Tudela és un món exclusivament jueu i bíblic perquè l'autor que era pelegrí només copta l'interès del seu públic si es mou i parla a la seva memòria. Els itineraris descrits seran rutes d'exili per a les comunitats, i tots els camins conduiran a Terra Santa. Per designar ciutats i rius de països llunyans, el viatger de vegades utilitza noms bíblics adequats a les tradicions exegètiques que eren de fe comuna a la seva època i si es mencionen relats estranys i meravellosos d'origen jueu o no jueu, és perquè el o els seus informants també els consideren exegits bíblics i un ensenyament útil per recordar i transmetre de generació en generació.

Des de Tudela, al sud de Navarra, baixa per la vall de l'Ebre: Saragossa, Tortosa, Tarragona, Barcelona i penetra a Provença a través de Girona. S'embarca a Marsella i viatja a Gènova, Pisa, Lucca i Roma, ciutat en la qual va haver de detenir durant un temps, a jutjar pel minuciós relat que ofereix dels seus monuments. Aquesta part primera del seu viatge és un bon testimoni de les primerenques vies romeas.

Deixa Roma i s'encamina cap al sud, on arriba a Salern. Embarca novament en Otranto, passa per l'illa grega de Corfú, al mar Jònic, i Arta. Travessa Grècia i s'atura a Constantinoble, de la qual ofereix una viva descripció, de gran importància per al coneixement de les condicions i situació socioeconòmica dels seus habitants en aquell moment.

Creua el mar Egeu (illes Mitilene, Chíos, Samos, Rodes) fins a Xipre. Ja en terra ferma, passa per Antioquia, Sidó i Tir, entrant a Palestina per Acre, en aquells moments en mans dels creuats. Recorre el país i descriu detalladament els Sants Llocs, deixant un document d'especial interès per al coneixement de la Palestina d'aquella època, amb al·lusió a les diverses comunitats ètniques i religioses de la zona, incloses confessions minoritàries, com els drusos.

De camí cap al Nord, passa per Tiberíades, Damasc, Alep i Mossul, amb un itinerari difícil de precisar per arribar a Bagdad, ciutat que descriu amb major extensió que qualsevol altra. És probable que viatgés al llarg i ample de Mesopotàmia i l'antiga Pèrsia, encara que en aquests relats abunden algunes històries que barregen realitat i llegenda.

Encara que algunes fonts dubten de que anés més enllà d'aquests àmbits geogràfics (Pèrsia) d'altres afirmen en base a les detallades notícies sobre les comunitats jueves que va arribar a l'Àsia central, l'Índia o Ceilan, ja que fins i tot esmenta l'existència del call jueu de Kai Fong a Xina. Mentre, altres experts afirmen que va arribar a Samarcanda i des d'allà fou des d'on va recopilar noticies i informacions d'altres comunitats jueves més allunyades que va afegir al seu llibre de viatges.


Ja de tornada, fa una admirable descripció d'Egipte i especialment, de la vida dels jueus al Caire i Alexandria, ciutat en la qual s'embarca per arribar a Sicília. Ens dóna una descripció acurada i pintoresca de Palerm. D'allí, probablement, torna a Espanya per mar, tot i que l'itinerari finalitza amb una idealitzada visió de la vida jueva d'Alemanya i del nord de França.

Més informació a :

Le Tibet de Samarcande et le pays de Kûsh : mythes et réalités d’Asie centrale chez Benjamin de Tudèle

Benjamín de Tudela, un navarro del siglo XII en China

Benjamin of Tudela. Jewish Encyclopedia






Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...