Quartetes d'Omar Khayyam

XXXIX 

Del meu naixement el món no ha tret gens de profit, i amb la meva mort no augmentarà la seva glòria, i encara no han sentit les meves orelles que ningú digui quin és el motiu d’aquest néixer i d’aquest morir. 

 [...] 

LXXXVII 

No t’entristeixis per l’ahir que ja ha passat, ni cerquis el demà que encara no arriba. No et fixis només en el passat o l’avenir, gaudeix del present i al vent no llancis la vida. 

[...] 

XCIV 

 Ai estimada, si el pas del temps t’entristeix, i sovint et sembla que et fuig el cor de l’ànima, seu a la gespa i viu feliç aquests pocs dies abans que l’herba no creixi sobre la teva tomba. 

 [...] 

Aquestes quartetes (Rubaiyyat) pertanyen a una edició bilingüe, persa-català, amb traducció directa del persa al català d’Àlex Queraltó Bartrés, de les famoses quartetes del poeta, matemàtic, filòsof i astrònom persa Omar Khayyam (1048-1131).  La traducció directa del persa al català de l'edició d'Adesiara (any 2010) la fa singular, ja que la majoria de les edicions en llengües europees no són traduccions directes del persa, sinó que parteixen de traduccions prèvies del segle XIX.

1890: el viatge de Paul Nadar al Turquestan

Gaspard-Félix Tournachon (1820-1910), conegut popularment com Paul Nadar, va ser un periodista, il·lustrador, caricaturista i fotògraf francès. A Nadar es deuen desenes de retrats d'amics, artistes i personalitats de la seva època (com Charles Baudelaire, Sarah Bernhardt, Camille Corot, Eugène Delacroix, Peter Kropotkin, Franz Liszt, George Sand, Ernest Shackleton o Jules Verne); així com les primeres fotografies aèries de la història l'any 1856 realitzades amb una càmera fotogràfica des d'un globus aerostàtic. També va ser el primer fotògraf a realitzar fotografies amb llum artificial aconseguint captar imatges de les catacumbes de París.

L'any 1890, Paul Nadar, cansat potser de la seva sedentària carrera de fotògraf parisenc, decideix emprendre un viatge entre Turquia i el Turquestan. Així, es pujaria al mític Orient Express que unia París amb Turquia, amb l'objectiu d'arribar a Constantinoble (l'actual Istanbul) i des d'alla creua el Caucas a través de Tbilissi (en l'actual Geòrgia) i Baku (en l'actual Azerbaidjan), passant després al Turquestan Rus (actualment territoris de Turkmenistan i Uzbekistan).

Va visitar la regió durant dos mesos i mig, al principi en tren, seguint les vies del ferrocarril transcaspi, per després continuar el seu viatge amb cotxe de cavalls.Aquest periple el portaria a ciutats com Samarcanda  o Taixkent (Uzbekistan), on va retratar escenes de la vida quotidiana, paisatges, monuments, etc.

D'aquests més de dos mesos de viatge sortirien més de mil imatges, fotografies que es van realitzar tant en plaques de vidre de format 30 × 40 com amb el nou sistema de rodet i pel · lícula amb càmera Kodak . Aquestes instantànies són fonamentals a més de pel seu caràcter històric per la bellesa d'unes imatges que van copsar una la quotidianitat d'una època cultural i social única.

Per als que estigueu interessats en saber més sobre aquest increïble viatge a finals del XIX, podeu visitar el lloc en línia que la Médiathèque de l'architecture et du patrimoine l'ha dedicat a aquest viatge, on es pot consultar un important nombre de fotografies organitzades per països i temàtica. També us recomano:

- L'article "Nadar y su viaje al corazón de Asia Central" de Javier F. Negro publicat al diari Diagonal.

- L'article "El Turkestán de Paul Nadar" de la web Sales de Plata.

- El llibre de fotografies "L'Odyssée de Paul Nadar au Turkestan, 1890".

- L'article "Paul Nadar. From Turkey to Turkestan. 1890" a la web de l'agència de viatges Orexca.

En el cor de la Ruta de la Seda

La fascinació per Samarcanda inspira mil i un relats de viatgers com l'article "Samarcanda, en el corazón de la Ruta de la Seda" de Mohammed Elrazzaz publicat en el número 40 de la revista El legado andalusí que comença així:

Navegando por siete mares, siguiendo una ruta fantasma: “Quien quiera ir a China tendrá que cruzar siete mares, cada uno con su propio color, viento, peces y brisa, totalmente distintos a los del siguiente mar.” Kitab al-Buldan (Libro de los países) del viajero al-Ya’qubi (siglo IX).

Pero las caravanas que llegaban a China por tierra siguiendo la ruta fantasma, conocida como Ruta de la Seda [1], bien sabían que el mero hecho de visitar Samarcanda merece por sí mismo, y justifica, los ocho mil kilómetros que separan China del mediterráneo oriental.

Desde tiempos inmemoriales, Samarcanda ha fascinado a viajeros, peregrinos e, incluso, conquistadores. Alejandro Magno no tuvo que cruzar los mares de Al-Ya’qubi cuando la conquistó en el siglo IV, o mejor dicho, cuando pensó que la había conquistado.

En realidad, fue él el conquistado, y lo reconoció con estas palabras: “Todo lo que he oído de la belleza de Samarcanda es cierto, salvo que es todavía más hermosa de lo que podía imaginar…” llegir més

Samarcanda: el rostre més bell

“De vegades, a Samarcanda, al capvespre d'un dia lent i trist, els ciutadans ociosos van a passejar per l'atzucac de les dues tavernes, prop del mercat dels pebres, no per a degustar el vi d’herbes de Sogdián, sinó per espiar anades i vingudes o fer la guitza a algun bevedor un xic alegre, al que arrossegaran per la pols, cobriran d'insults i condemnaran a un infern el foc del qual li recordarà fins a la fi dels segles el reflex vermell del temptador vi. D'un incident semblant naixerà el manuscrit de les Rubaiyyat a l'estiu de 1072. Omar Jayyam té vint-i-quatre anys i fa poc temps que va arribar a Samarcanda... Aquest sublim relat de l'escriptor libanès Amin Maalouf m'havia portat fins a Samarcanda. Feia poques hores de la meva arribada, i la primera impressió era propera a la decepció al no trobar ni un laberint de foscos carrerons ni tavernes plenes de vida..."

Amb aquests mots d'Amin Maalouf comença el meu article "Samarcanda: el rostro más bello", el segon capítol de la sèrie en castellà "Uzbekistán: Cuenta la leyenda...", publicat a la revista de viatges "Fronteras de Papel" i que està format també pels articles: "Bujara, la lenta arena del reloj" i "Khiva, un oasis entre desiertos".

Una aproximació des de l'òptica del viatger que arriba a la ciutat mil·lenària de Samarcanda i gaudeix de la seva màgia (continuar llegint).