dilluns, 29 d’abril del 2013

Rosita Forbes per la Ruta prohibida, de Kabul a Samarcanda

Rosita Forbes escriptora anglesa nascuda en 1893, va ser una de les grans aventureres del passat segle XX, a l'altura de intrèpides dones com Mary Kingsley, Isabelle Eberhardt o Isabel Arundell, entre d'altres. Forbes aviat va decidir abandonar la encotillada societat anglesa amb un matrimoni que la va portar a viatjar i viure per diverses destinacions colonials britànics. A partir del seu divorci, va esdevenir una "lady-explorer and travel writer" adquirint una fama considerable, sobretot en el període d'entreguerres. Durant un temps, va brillar a la societat del seu país, no només per l'èxit de les seves publicacions i les seves bones relacions socials, sinó també pel seu personal encant i sofisticació de bon-vivant.

Al llarg de la seva vida, va viatjar per gairebé tot el planeta i la seva experiència va produir una profusa sèrie d'obres-històries de viatges, novel·les, articles polítics, conferències, i biografies de personatges vius, incloent la seva pròpia -que van arribar a ser bastant populars en la seva època. Amb una vida plena d'aventures viatgeres i contactes amb personalitats rellevants de la seva època (D'Annunzio, Mussolini, Clemenceau, "Lawrence d'Aràbia", Hitler, el rei Faisal, Haile Selassie, Roosevelt, entre molts altres), va aconseguir gran fama com la primera dona que va arribar al sagrat oasi de Kufra a través del desert de Líbia el 1920.

 

Després de la Segona Guerra Mundial i el seu periple nord-americà, va acabar establint-se en una casa, que ella va dissenyar al seu gust, en Eleuthera, una illa gairebé deshabitada de les Bahames, on va estar retirada escrivint novel·la romàntica fins a la seva mort el 1967.

L'obra que està considerada la seva millor novel·la de viatges du el nom de "La ruta prohibida. De Kabul a Samarcanda", el relat de la intrèpida aventura de Rosita Forbes per l'Afganistan i el Turquestan a l'any 1935.

L'Afganistan i el Turquestan tenen una història llegendària d'invasions i també una acreditada fama com a territoris irreductibles davant les envestides de l'exterior. No obstant això, després de llegir aquest llibre traiem una conclusió: ningú va aconseguir amb els seus pobladors el que amb tanta facilitat va aconseguir Rosita Forbes. Amb la seva gràcia habitual, aquesta viatgera, aventurera i glamurosa, va semblar voler desmuntar aquesta empremta de pobles remots amb l'atrevit afany de recórrer la seva "ruta prohibida". Així, en ple 1935, després de la seva arribada a la fascinant ciutat de Peshawar, la intrèpida escriptora sembla no poder resistir l'atractiu exòtic d'un món que sembla inaccessible; lloga un cotxe i un conductor, fa les maletes ràpidament, es posa els seus preciosos guants, es cala poderosament el seu elegant barret, i posa rumb a Kabul per recórrer tot el que hi ha entre Kandahar, Bamyan, l'Hindu Kush, Mazar-i-Sherif, Bukharà i, en última instància, la mítica i llunyana Samarcanda.

El que segueix és un dels viatges més increïbles d'aquest temps, ple d'aventura i lúcida observació. Una successió d'històries li serveix a Forbes per penetrar l'aspre closca dels paratges i habitants de la zona. També per deixar-nos un testimoni retrospectiu que presenta sorprenents paral·lelismes amb l'actualitat d'una regió on el temps, malgrat les seves tremendes envestides, sembla passar només de puntetes.

+ Informació:
- Rosita Forbes per Javier Coria.
- Ressenya de l'Editorial Almuzara sobre el llibre "La ruta prohibida. De Kabul a Samarkanda".
- Article de Pablo Fernández amb el títol "Una gran aventurera en la penumbra" al suplement Viajar de El Periódico.


dilluns, 1 d’abril del 2013

El Registan de Samarcanda

Avui us volia convidar a veure unes imatges de l'espectacular Registan...

Al voltant d'una gran plaça, el centre medieval de Samarcanda, es troben tres impressionants madrasses.A l'oest, la madrassa de Ulugh Beg (1420) és un homenatge a l'estudi, a les ciències, a la filosofia i a l'astronomia i, davant, observant-la amb l'afecte dels descendents, es troba la madrassa de Sher-Dor (1636) amb els seus dos rugents lleons (o tigres) que il·luminen els capvespres amb daurat esplendor. Enmig de les dues i envoltant la plaça, la madrassa Tilla Kari (1660) acomiada els últims raigs de sol des de la seva delicada cúpula blau.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...