Una visita imprescindible: El Mausoleu de Gur e Amir

El mausoleu de Tamerlà és un dels edificis que conformen el complex funerari conegut com Gur e Amir ("Tomba del Emir"), dins de la pròpia ciutat de Samarcanda. L'expansió dels mongols cap a Àsia occidental va estar protagonitzada per Amir Timur, conegut a Occident per Tamerlà, fundador del Imperi timúrida. Cap d'una tribu turc-mongòlica que va conquistar el Iran, Mesopotàmia, Síria i l'Àsia Menor i va baixar fins a l'Índia fent de la seva organització tribal un imperi mundial.

Amir Timur, Tamerlà,  volia completar el somni de restaurar l'imperi del seu predecessor Gengis Khan. Malgrat la seva temible fama, va ser un gran promotor de les arts i el responsable d'originar un renaixement cultural i artístic promogut des de la seva capital, Samarcanda, reconstruïda per ell mateix. Va portar als millors artistes del moment en Orient i Occident per aixecar-la i convertir-la en la seva època en la ciutat més bella de tota Àsia.

Primer podeu veure un video de la televisió turca (en turc) i desprès un video de El Rincón de Sele (en castellà)

Un rubbaiyat d'Omar Jayyam

Digue’m: qui no ha vulnerat mai la teva Llei?
Digue’m: quin plaer hi ha en una vida sense pecat?
Si castigues el mal que jo he fet amb el mal,
Digue’m: quina diferència hi ha entre Tu i jo?

El viatge de Rui González de Clavijo

La idea que imperava a l'Europa de principis del segle XV era detenir l'avenç dels otomans, i amb aquesta finalitat es considerava necessari entaular relacions amb l'imperi turcomongol d'Amir Timur (Tamerlà) que estenia les seves fronteres pels actuals Iran, Àsia Central, l’extrem de l’Índia, Síria, Anatòlia, Geòrgia, Iraq, Afganistan, Pakistan i el Xinjiang xinès. Al 1402 la derrota otomana de Cubukovasi (a prop d’Ankara) a mans de les tropes d'Amir Timur va semblar confirmar aquestes esperances.

Així, el diplomàtic Rui González de Clavijo emprengué, entre 1403 i 1406 per ordre del rei Enric III de Castella, un llarg viatge amb l'objectiu d'estrènyer relacions entre la corona castellana i l'emirat tamerlà contra l'enemic comú, l'imperi otomà.

El relat d'aquesta ambaixada a la cort de Tamerlà a Samarcanda va fer néixer un text de riquíssim contingut, una joia de la literatura medieval castellana, amb el títol de "Embajada a Tamorlán".

Fa uns mesos l’Olivier Soriano, autor del bloc La Ruta de la Seda, em va alegrar la vista i els altres sentits amb un breu documental sobre aquesta història i ara us volia convidar a compartir aquesta bona estona:

Alexandra David-Néel i altres viatgers i viatgeres per la Ruta de la Seda

Ella Maillart a Mantxuria

El nombre de persones que han viatjat per la Ruta de la Seda és inabastable, però si que hi ha certs noms que formen part de la memòria col·lectiva cultural dels pobles i països de tot el món. En aquesta línia, Silk Road Foundation ha elaborat un Llistat de viatgers/es i exploradors/es des de l’any 959 aC i fins el segle XVII.

Val la  pena llegir una mica sobre la vida i la història d'alguns d'aquests viatgers i viatgeres que durant segles van creuar deserts i muntanyes des del Mar de la Xina a la Mar Mediterrània, passant per Samarcanda. Aquí podeu trobar alguns d’aquests noms i d’altres més actuals: Zhang Qian (s.II aC), Faxian (337-422), Marco Polo (1254-1324), Ibn Battuta (1304-1377), Ruy González de Clavijo (?-1412), Antoni de Montserrat (1536-1600), Nikolai Przhevalski (1839-1888), Alexandra David-Néel (1868-1969), Marc Aurel Stein (1862-1943) o Ella Maillart (1903- 1997).

Us deixo amb un interessant vídeo sobre la vida i els viatges d'Alexandra David-Néel realitzat per la UNED i que du el nom de "Llum de saviesa", aquest va ser el nom que els monjos budistes del monestir xinès de Kumbun van donar a Eugénie Alexandrine Marie David, nascuda a París el 1868 de pare francès hugonot i mare catòlica d'origen escandinau. La primera dona occidental en visitar Lhasa el 1924, en aquells moments una ciutat prohibida als estrangers. Poc temps abans fou també la primera dona occidental que va conèixer el Dalai Lama.